Aquest dijous sense comentaris. B.t.t + calçotada .- Jornada completa.
Aquest serà el futur.
La recompensa la trobem en l´esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa.
La recompensa la trobem en l´esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa.
SURF SHOP L´ESTARTIT
SURF SHOP L´ESTARTIT
dissabte, 26 de febrer del 2011
DIJOUS FELIÇ
Aquest dijous sense comentaris. B.t.t + calçotada .- Jornada completa.
Aquest serà el futur.
dimecres, 23 de febrer del 2011
dimarts, 22 de febrer del 2011
XVI DUATLÓ DE LA GARROTXA - CASTELLFOLLIT
Data: 27/02/2011
Lloc: Castellfollit de la Roca
Distància: 5 Km. Cursa a peu.
20 Km. Ciclisme.
2 Km. Cursa a peu.
Observacions: C.N.C. Absolut - Circuit Català i Lliga de Clubs
Horari: A les 10:00 hores - Plaça de Catalunya.
Organitzador: Club Triatló Castellfollit
Límit total de participants: 350
Màxim participants no federats: 350
Inscripció abans del dia: 25/02/2011
Altres dades: Campionat Nacional de Catalunya Abolut
Circuit Català de Duatló de Carretera i Lliga de Clubs 2011
Preus: 19,00 € Federats Triatlo ( Junior i Cadet 3,00 €)
31 € No Federats ( Junior i Cadet 15,00 € )
Aquest duatló de Castellfollit va ser el primer duatló que vaig fer , l´any 2001 i li tinc un afecte especial. L´hauré fet unes 4 vegades i aquest any no podrà ser però segur que el tornaré a fer.
Lloc: Castellfollit de la Roca
Distància: 5 Km. Cursa a peu.
20 Km. Ciclisme.
2 Km. Cursa a peu.
Observacions: C.N.C. Absolut - Circuit Català i Lliga de Clubs
Horari: A les 10:00 hores - Plaça de Catalunya.
Organitzador: Club Triatló Castellfollit
Límit total de participants: 350
Màxim participants no federats: 350
Inscripció abans del dia: 25/02/2011
Altres dades: Campionat Nacional de Catalunya Abolut
Circuit Català de Duatló de Carretera i Lliga de Clubs 2011
Preus: 19,00 € Federats Triatlo ( Junior i Cadet 3,00 €)
31 € No Federats ( Junior i Cadet 15,00 € )
Aquest duatló de Castellfollit va ser el primer duatló que vaig fer , l´any 2001 i li tinc un afecte especial. L´hauré fet unes 4 vegades i aquest any no podrà ser però segur que el tornaré a fer.
dilluns, 21 de febrer del 2011
L´entrenament de la setmana passada molt variat. 50 km. corrents amb 2 sortides de 20 km. i 1 de 10 km. Amb b.t.t la sortida del divendres de 4 ó 5 hores amb + de 1.000 mt. de desnivell positiu. Amb carretera 80 km. amb la pujada a Santa Pellaia a bon ritme i nedant la classe del dimecres que em va deixar trinxat de braços.
Després de la mitja marató de Barna m´ha costat recuperar-me. Avui he corrigut 20 km. i sembla que ja em començo a tornar a trobar millor. A veure si per la marató de Barna estic amb bon to físic perque si no... patiré de collons.
En fi, na fent...
diumenge, 20 de febrer del 2011
L´altre dia vàrem fer la sortida del dijous en divendres i fins avui no m´he sentat a l´ordinador. Però així per sobre va ser una sortida fins a Rocacorba amb b.t.t. que jo ja havia fet dues vegades abans però no per això deixava de ser interessant ni espectacular.
Per uns era horrible i per d´altres era molt maco. A mi si m´el regalen ja em va be.
Fent una mica l´animal.
Rocacorba a 970 m. La foto testimoni de que varem fer el cim.
Bon paisatge,
Els 4 fent un kit kat al Santuari de Rocacorba.
Per uns era horrible i per d´altres era molt maco. A mi si m´el regalen ja em va be.
Fent una mica l´animal.
Rocacorba a 970 m. La foto testimoni de que varem fer el cim.
Bon paisatge,
Els 4 fent un kit kat al Santuari de Rocacorba.
divendres, 18 de febrer del 2011
Cop policial a Girona contra el tràfic de substàncies dopants
EFE
DDG Els Mossos d'Esquadra han efectuat una operació contra el tràfic de substàncies dopants en diverses localitats de Catalunya en la que s'han practicat almenys cinc detencions, segons que han informat fonts de la policia autonòmica.
Entre els detinguts figuren atletes amateurs o no totalment professionals que solien participar en carreres de resistència, com maratons o mitges maratons, segons aquestes fonts.
Els agents, que han intervingut en l'operació, han efectuat 5 registres i han confiscat diverses substàncies dopants, com EPO i clenbuterol.
La xarxa desarticulada es dedicava al subministrament de nandrolona, una substància «anabolitzant i androgènica», que es troba en petites quantitats de forma natural al cos humà però en l'àmbit esportiu s'utilitza com a dopping.
Els detinguts passaran avui a disposició judicial al Jutjat d'Instrucció d'Olot acusats d'un delicte contra la salut pública.
Cal destacar que precisament aquesta operació ha culminat amb èxit gràcies a la denúncia d'un ciclista d'Olot que va rebre una oferta per comprar nandrolona per internet.
Antecedents d'ús de substàncies dopants a les comarques de Girona
«Ho vaig fer perquè volia guanyar»
Així de senzill. Josep Lluís Blanco hauria reconegut que es va dopar a la Guàrdia Civil quan va declarar el passat 15 de desembre com a testimoni pel cas Llebrer i després de l'obertura d'investigacions contra el metge de Blanes Javier Solanas a qui, finalment, se li van arxivar les diligències. Blanco, que està suspès per dos anys després de donar positiu en el control posterior al Campionat d'Espanya d'Avilés, hauria comprat l'EPO a Mataró pagant 720 euros
Dopatge a la Via Augusta
Llegenda o realitat? En el món del ciclisme encara s'explica com un matí plujós de principis del 2003 Lance Armstrong, quan tornava cap al seu domicili de Girona després d'un entrenament, va veure Floyd Landis fent un cafè amb llet refugiat del mal temps en un bar. Era l'Arts, al mig de la Rambla. La part mítica de la història parla d'un Armstrong entrant al local i convencent aquell rosset d'origen amish que entrenant-se al màxim, seguint el seu exemple, podria arribar a ser un número 1 del ciclisme. Tres anys i mig més tard, amb el texà ja retirat, Landis guanyaria el Tour fent una autèntica exhibició. Una glòria efímera. Va ser sancionat per dopatge i desposseït del títol
DIARI DE GIRONA.
DDG Els Mossos d'Esquadra han efectuat una operació contra el tràfic de substàncies dopants en diverses localitats de Catalunya en la que s'han practicat almenys cinc detencions, segons que han informat fonts de la policia autonòmica.
Entre els detinguts figuren atletes amateurs o no totalment professionals que solien participar en carreres de resistència, com maratons o mitges maratons, segons aquestes fonts.
Els agents, que han intervingut en l'operació, han efectuat 5 registres i han confiscat diverses substàncies dopants, com EPO i clenbuterol.
La xarxa desarticulada es dedicava al subministrament de nandrolona, una substància «anabolitzant i androgènica», que es troba en petites quantitats de forma natural al cos humà però en l'àmbit esportiu s'utilitza com a dopping.
Els detinguts passaran avui a disposició judicial al Jutjat d'Instrucció d'Olot acusats d'un delicte contra la salut pública.
Cal destacar que precisament aquesta operació ha culminat amb èxit gràcies a la denúncia d'un ciclista d'Olot que va rebre una oferta per comprar nandrolona per internet.
Antecedents d'ús de substàncies dopants a les comarques de Girona
«Ho vaig fer perquè volia guanyar»
Així de senzill. Josep Lluís Blanco hauria reconegut que es va dopar a la Guàrdia Civil quan va declarar el passat 15 de desembre com a testimoni pel cas Llebrer i després de l'obertura d'investigacions contra el metge de Blanes Javier Solanas a qui, finalment, se li van arxivar les diligències. Blanco, que està suspès per dos anys després de donar positiu en el control posterior al Campionat d'Espanya d'Avilés, hauria comprat l'EPO a Mataró pagant 720 euros
Dopatge a la Via Augusta
Llegenda o realitat? En el món del ciclisme encara s'explica com un matí plujós de principis del 2003 Lance Armstrong, quan tornava cap al seu domicili de Girona després d'un entrenament, va veure Floyd Landis fent un cafè amb llet refugiat del mal temps en un bar. Era l'Arts, al mig de la Rambla. La part mítica de la història parla d'un Armstrong entrant al local i convencent aquell rosset d'origen amish que entrenant-se al màxim, seguint el seu exemple, podria arribar a ser un número 1 del ciclisme. Tres anys i mig més tard, amb el texà ja retirat, Landis guanyaria el Tour fent una autèntica exhibició. Una glòria efímera. Va ser sancionat per dopatge i desposseït del títol
DIARI DE GIRONA.
dijous, 17 de febrer del 2011
Aquest és un bon blog per perdre-hi el temps de tant en tant
http://ciclismo2005.blogspot.com/
i si es té molt de temps i es vol saber més del cas Contador aquesta és la resolució de la RFEC
resolucio
Si es mira per sobre i es passa tota la palla és interessant. Sobretot l´enfoc de la UCI i com ho analitza la RFEC.
Jo crec que hi ha hagut masses pressions polítiques i al final entre això i els cas galgo de l´atletisme ( que com sempre quedarà en no res ) el que hi surt perdent és la credibilitat de l´esport espanyol.
http://ciclismo2005.blogspot.com/
i si es té molt de temps i es vol saber més del cas Contador aquesta és la resolució de la RFEC
resolucio
Si es mira per sobre i es passa tota la palla és interessant. Sobretot l´enfoc de la UCI i com ho analitza la RFEC.
Jo crec que hi ha hagut masses pressions polítiques i al final entre això i els cas galgo de l´atletisme ( que com sempre quedarà en no res ) el que hi surt perdent és la credibilitat de l´esport espanyol.
dimecres, 16 de febrer del 2011
CURSA DEL RODAL DE SABADELL
Us faig arribar tota la informació d´una nova cursa que farem a Sabadell el proper diumenge 20-3-2011 a les 10.30 , un recorregut preciós , tota per camins de terra , sortida de la pista coberta d´atletisme per continuar pel Riu Ripoll - Bosc de Togores - Riu Ripoll. ( 15.600 metres aprox. ).
tota la info a www.sabadellrunseries.com
dimarts, 15 de febrer del 2011
STEFAAN ENGELS REALITZA 365 MARATONS CONSECUTIVES.
El belga Estefaan Engels ( MARATHON MAN ) de 48 anys bat el rècord Guinness al realitzar 365 maratons consecutives, la darrera, al parc de Collserola. Ha passat per set paisos i recorregut en total de 15.041 km. Els metges l´hi varen prohibir córrer quan era petit perque tenia asma, l´enemic natural dels atletes i corredors.
Diu.- " El meu talent no és tant físic com mental, crec en mi mateix i m´agraden els nous reptes, i per això corro maratons. El meu missatge és que si un creu en ell mateix, pot aconseguir qualsevol cosa ".
" La meva vida és fàcil. Em llevo i el meu únic objectiu és córrer una marató. Tardo entre quatre i cinc hores a fer-ho perque vaig entre 100 i 110 pulsacions i no m´importa gaire el temps que hi inverteixo. Perdo fins a 6.000 calories, quan un home normalment en gaste la meitat, aixi que miro de menjar molt. Menjo quatre o cinc vegades al dia i la gent no em creu, però bec fins a 8 litres d´aigua diaris ".
Realment impressionant, i jo que em miro la marató de Barna amb respecte i ell en fa 365 de seguides. Només de pensar-ho ja estic cansat. M´imagino que avui en faig una, demà em llevo muscularment destrossat i en faig una altra i demà passat una altra i l´altre i l´altra. I així 365 dies seguits un darrera l´altre. A mi que el que més por em fa és la recuperació post marató, ell no deu tenir temps ni per pensar-hi.
Per cert que després de la mitja de Barna em vaig refredar i quan surto a córrer he passat d´estar súper àgil de cames a trobar-me pesadíssim. Però és clar que després de veure el repte del marathon man això no és res. Si és que al final tot és relatiu i el que per un pot semblar un mon per l´altre és una pedreta.
Estefaan Engels alias MARATHON MAN.
Diu.- " El meu talent no és tant físic com mental, crec en mi mateix i m´agraden els nous reptes, i per això corro maratons. El meu missatge és que si un creu en ell mateix, pot aconseguir qualsevol cosa ".
" La meva vida és fàcil. Em llevo i el meu únic objectiu és córrer una marató. Tardo entre quatre i cinc hores a fer-ho perque vaig entre 100 i 110 pulsacions i no m´importa gaire el temps que hi inverteixo. Perdo fins a 6.000 calories, quan un home normalment en gaste la meitat, aixi que miro de menjar molt. Menjo quatre o cinc vegades al dia i la gent no em creu, però bec fins a 8 litres d´aigua diaris ".
Realment impressionant, i jo que em miro la marató de Barna amb respecte i ell en fa 365 de seguides. Només de pensar-ho ja estic cansat. M´imagino que avui en faig una, demà em llevo muscularment destrossat i en faig una altra i demà passat una altra i l´altre i l´altra. I així 365 dies seguits un darrera l´altre. A mi que el que més por em fa és la recuperació post marató, ell no deu tenir temps ni per pensar-hi.
Per cert que després de la mitja de Barna em vaig refredar i quan surto a córrer he passat d´estar súper àgil de cames a trobar-me pesadíssim. Però és clar que després de veure el repte del marathon man això no és res. Si és que al final tot és relatiu i el que per un pot semblar un mon per l´altre és una pedreta.
Estefaan Engels alias MARATHON MAN.
divendres, 11 de febrer del 2011
DIJOUS FELIÇ
Ahir varem fer una sortida que ens va fer una il.lusió espècial a tots 4 ( Santi, Narcís, Jacint i jo. ) . Cap de nosaltres hi havia estat i tots en teníem ganes d´anar-hi. El Turó de l´Home.
Per una pista forestal bastant arreglada.
Al fondo el Puig de les Agudes.
Aquesta vegada en lloc de neu hem trobat gel, que no és tant divertit, de fet no és gens divertit.
Un kit-kat abans de fer el cim. Un tallat al canto de la llar de foc.
El cim.
Foto pel record.
I després una trialera de 7 km. senzillament genial. Des d´el coll de Te fins Arbucies. Al mig fent l´animal.
La sortida va ser des d´Arbucies.
Sense comentaris.
Al fondo el Puig de les Agudes.
Aquesta vegada en lloc de neu hem trobat gel, que no és tant divertit, de fet no és gens divertit.
Un kit-kat abans de fer el cim. Un tallat al canto de la llar de foc.
El cim.
I després una trialera de 7 km. senzillament genial. Des d´el coll de Te fins Arbucies. Al mig fent l´animal.
dimarts, 8 de febrer del 2011
Aquesta setmana porto un refredat muscular d´aquells que tomben. Massa be estava passant aquest hivern. No tinc febre però em fot mal tot. De totes maneres jo sóc dels que pensen que el cos s´autodefensa i abans de lesionar-se avisa. Segurament deuria portar massa tralla i poc descans. En fi possiblement la setmana que ve ja estaré per tornar-hi tot i que hauré de començar a mig gas, no sigui que hi torni a caure. Un refredat mal curat pot durar tot l´hivern. De totes maneres aquesta setmana em dona la sensació d´entrenament perdut i amb vistes a la marató que la tinc d´aquí a no res, em trenca una mica.
En fi, na fent...
En fi, na fent...
dilluns, 7 de febrer del 2011
El fútbol total del siglo XXI ( Per Johan Cruyff )
Solo dos equipos, el Madrid de Di Stéfano y el Ajax de los años 70, habían sido capaces hasta ahora de reinventar el fútbol como lo está haciendo el de Guardiola
Marcará una época el actual Barça? Sin interrogantes y en presente. La está marcando ya. Si en mayo gana otra Champions no habrá ni debate. En tres años serían dos finales y una semifinal. ¿Suficiente? Más que eso. Sin título en Wembley, incluso sin final, este equipo ya está haciendo época en lo futbolístico. Ya no por cuántos goles marca y por los pocos que encaja. Ni tampoco por la colección de marcas y récords que caen como consecuencia de ello. La auténtica revolución es hacerlo jugando como juega y ejecutarlo con este perfil de futbolistas que tiene.
Otro detalle. ¿Menor? Tremendo. El día en que ganas por 3-0 a un Atlético de Madrid, el día en que evitas el viejo partido de locos entre estos dos equipos, el día en que cae un récord histórico -este sí, mayúsculo-, va y tu entrenador ve, se fija, explica que jugando así no ganas la final de Copa ante el Madrid. Fantástico el tirón de orejas. Certero por bien visto y para seguir enchufado. A más elogios de fuera, mayor atención, siempre, en lo que haces mal o no acabas de hacer del todo bien.
¿Se puede marcar una época sin ganar siempre? Doy fe de que sí. Treinta y pico años después de perder la final del Mundial de 1974, aquella Holanda aún es elogiada y recordada. El término fútbol total viene precisamente de aquella selección que nunca fue campeona del mundo, en la que los defensas también atacaban y los atacantes también defendían. El balón, para nosotros. Nosotros mandamos. Y nos movemos. Yo me voy a la derecha y tú te vas a la izquierda. Con un 9 fijo o con un 9 falso. Juego de posición y ritmo de balón. Y para ahorrar esfuerzos, para multiplicar las recuperaciones, siempre juntos y siempre cerca del área rival.
Táctica revolucionaria
Treinta y pico años después, este fútbol total vale para este Barça, en el que podemos ver al 10 jugando de falso 9, al lateral derecho jugando ya no de extremo sino incluso de 9, y al mejor de tu equipo defendiendo cual lateral izquierdo. ¿Fútbol total versión siglo XXI? A mí me vale. Centrales (Piqué, Abidal) que salen con el balón mejor que muchos centrocampistas, mediocampistas de una técnica exquisita tamaño XS (Xavi, Iniesta) que pueden jugar perfectamente juntos, delanteros (Pedro, Villa, Messi) que pueden actuar de 9, de 7, de 11 y a la vez ser los primeros defensas porque ven que eso es lo que toca hacer en ese momento del partido. Esto es revolucionar el fútbol. Y, de revoluciones, en la historia del fútbol ha habido pocas.
Con el dream team primero y con Rijkaard después dimos un paso hacia delante. El Milan de Sacchi dio otro paso al frente. Pero el Barça de Guardiola ha ido todavía más lejos. Y no hablo de títulos, insisto. Ni de finales. Me refiero a que solo en ciertos momentos, solo cuando se dan una serie de coincidencias maravillosas -técnicos, jugadores, ideas valientes, estilo- se pasa de dar un paso hacia delante a reinventar en cierto modo el fútbol. Y esto solo se ha hecho (perdón, se había hecho) dos veces. Una, con Di Stéfano y el Madrid, que ganó las cinco primeras Copas de Europa (más otra semifinal y otra final que no ganó). La otra, con el Ajax que ganó las Copas de Europa del 1971, 1972 y 1973, y que fue la columna vertebral de aquella celebrada selección de Alemania-74. Aquel maravilloso -porque lo era- Madrid de Di Stéfano no tuvo una extensión en la selección nacional. Y si la tuvo, con la Eurocopa de 1964, fue de forma tardía, con viejos elementos fuera y otros nuevos dentro. Ese Ajax, en cambio, sí. Y el Barça actual, también. Solo hay que ver la Eurocopa y el Mundial en los últimos dos años.
Una revolución que ha sido posible -y de la que se ha beneficiado, ¡y de qué manera!, la Roja- porque junta muchas cosas: un equipo magnífico, la presencia del mejor jugador del mundo, un entrenador avanzado y atrevido, y un grupo táctica y técnicamente brillante. Tanto, que quien se crea que cualquiera puede jugar en este equipo no puede estar más equivocado. Y quien se crea que puede jugar como este equipo, está invitado a hacerlo. O, como mínino, a aplicar alguno de sus conceptos.
Johan Cruyff
el periodico
Marcará una época el actual Barça? Sin interrogantes y en presente. La está marcando ya. Si en mayo gana otra Champions no habrá ni debate. En tres años serían dos finales y una semifinal. ¿Suficiente? Más que eso. Sin título en Wembley, incluso sin final, este equipo ya está haciendo época en lo futbolístico. Ya no por cuántos goles marca y por los pocos que encaja. Ni tampoco por la colección de marcas y récords que caen como consecuencia de ello. La auténtica revolución es hacerlo jugando como juega y ejecutarlo con este perfil de futbolistas que tiene.
Otro detalle. ¿Menor? Tremendo. El día en que ganas por 3-0 a un Atlético de Madrid, el día en que evitas el viejo partido de locos entre estos dos equipos, el día en que cae un récord histórico -este sí, mayúsculo-, va y tu entrenador ve, se fija, explica que jugando así no ganas la final de Copa ante el Madrid. Fantástico el tirón de orejas. Certero por bien visto y para seguir enchufado. A más elogios de fuera, mayor atención, siempre, en lo que haces mal o no acabas de hacer del todo bien.
¿Se puede marcar una época sin ganar siempre? Doy fe de que sí. Treinta y pico años después de perder la final del Mundial de 1974, aquella Holanda aún es elogiada y recordada. El término fútbol total viene precisamente de aquella selección que nunca fue campeona del mundo, en la que los defensas también atacaban y los atacantes también defendían. El balón, para nosotros. Nosotros mandamos. Y nos movemos. Yo me voy a la derecha y tú te vas a la izquierda. Con un 9 fijo o con un 9 falso. Juego de posición y ritmo de balón. Y para ahorrar esfuerzos, para multiplicar las recuperaciones, siempre juntos y siempre cerca del área rival.
Táctica revolucionaria
Treinta y pico años después, este fútbol total vale para este Barça, en el que podemos ver al 10 jugando de falso 9, al lateral derecho jugando ya no de extremo sino incluso de 9, y al mejor de tu equipo defendiendo cual lateral izquierdo. ¿Fútbol total versión siglo XXI? A mí me vale. Centrales (Piqué, Abidal) que salen con el balón mejor que muchos centrocampistas, mediocampistas de una técnica exquisita tamaño XS (Xavi, Iniesta) que pueden jugar perfectamente juntos, delanteros (Pedro, Villa, Messi) que pueden actuar de 9, de 7, de 11 y a la vez ser los primeros defensas porque ven que eso es lo que toca hacer en ese momento del partido. Esto es revolucionar el fútbol. Y, de revoluciones, en la historia del fútbol ha habido pocas.
Con el dream team primero y con Rijkaard después dimos un paso hacia delante. El Milan de Sacchi dio otro paso al frente. Pero el Barça de Guardiola ha ido todavía más lejos. Y no hablo de títulos, insisto. Ni de finales. Me refiero a que solo en ciertos momentos, solo cuando se dan una serie de coincidencias maravillosas -técnicos, jugadores, ideas valientes, estilo- se pasa de dar un paso hacia delante a reinventar en cierto modo el fútbol. Y esto solo se ha hecho (perdón, se había hecho) dos veces. Una, con Di Stéfano y el Madrid, que ganó las cinco primeras Copas de Europa (más otra semifinal y otra final que no ganó). La otra, con el Ajax que ganó las Copas de Europa del 1971, 1972 y 1973, y que fue la columna vertebral de aquella celebrada selección de Alemania-74. Aquel maravilloso -porque lo era- Madrid de Di Stéfano no tuvo una extensión en la selección nacional. Y si la tuvo, con la Eurocopa de 1964, fue de forma tardía, con viejos elementos fuera y otros nuevos dentro. Ese Ajax, en cambio, sí. Y el Barça actual, también. Solo hay que ver la Eurocopa y el Mundial en los últimos dos años.
Una revolución que ha sido posible -y de la que se ha beneficiado, ¡y de qué manera!, la Roja- porque junta muchas cosas: un equipo magnífico, la presencia del mejor jugador del mundo, un entrenador avanzado y atrevido, y un grupo táctica y técnicamente brillante. Tanto, que quien se crea que cualquiera puede jugar en este equipo no puede estar más equivocado. Y quien se crea que puede jugar como este equipo, está invitado a hacerlo. O, como mínino, a aplicar alguno de sus conceptos.
Johan Cruyff
el periodico
diumenge, 6 de febrer del 2011
divendres, 4 de febrer del 2011
DIJOUS FELIÇ.
I llavors cap a Lliurona, per buscar un caminet que ens portes a Albanyà.
¿ Ciclable ?.
Malauradament no. Molta i molta pedra, sort que era de baixada.
I ja a Albanyà un bon dinar per acabar la jornada.
dijous, 3 de febrer del 2011
dimarts, 1 de febrer del 2011
Una de les coses bones de la 1/2 de Barna és que publiquen els parcials cada 5 km. Sense portar un control molt estricte del ritme de cursa m´adono de que he sigut molt regular. Els parcials són
del km. 0 al 5 21:48
del km. 5 al 10 22:07
del km. 10 al 15 22:44
del km. 15 al 20 22:35
Del 10 al 15 és quan més vaig patir aguantar el ritme, és quan més em va costar. A partir del 15 em vaig trobar molt be.
del km. 0 al 5 21:48
del km. 5 al 10 22:07
del km. 10 al 15 22:44
del km. 15 al 20 22:35
Del 10 al 15 és quan més vaig patir aguantar el ritme, és quan més em va costar. A partir del 15 em vaig trobar molt be.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)