CRONICA LES GOGES.

Ahir a les 8 o´clock amb puntualitat anglesa varem sortir de Banyoles. Al principi es tractava d´anar de menys a més però de seguida vaig veure que en Narcís and company ja em fotien el primer pal i se n´anaven. Però en lloc de capficar-me i anar a buscar la seva roda, vaig preferir anar fent. Això era molt llarg, molt trencacames i el final a la pujada a Rocacorba s´havia d´arribar amb forces. Així que anar fent però deu ni do a quina velocitat. I ens plantem com aquell que no vol la cosa a Beuda, 1º avituallament. Per devant en Narcís i en Paco cadaquesenc, els biciamics Enric B., Il dottore i en Josep Mª . Entremig m´he trobat amb en Moi i en Pere de l´ escala, que feien la curta.
 I fins a Olot amb un grup molt maco d´uns 8 ciclistes, a un ritme àgil però sense ser agotador.

I la sorpresa me l´he emportat a l´arribar al 2º avituallament i trobar-me en Narcís. Feia un moment que havien sortit l´Enric i el Dottore. En Josep Mª s´ha retirat amb 3 punxades. Per cert, moltíssimes punxades durant tot el recorregut. Llavors fins el peu de Rocacorba hem anat en Narcís i jo, sense puguer agafar cap grup. Llàstima.
I al començament de la pujada m´he ajuntat amb una noia que s´entrenava pel Xtrem de l´Alella  i hem anat junts fins passada la 1/2 quan ella se n´ha anat. El final de la pujada m´ha costat un culló i mig i semblava que m´estiressin cap avall. Però hem acabat, cansats, molt cansats però orgullosos i contents, que d´això es tracta.