El GPS és una comoditat i fa molt més fàcil la sortida però aquells moments en que un es perd i no sap cap a on va són impagables. També les "discusions" per quin camí s´agafa o la inquietud de saber on anirem a sortir.
Hem direu que es fàcil que només falta no agafar el GPS però quan una colla si acostuma possiblement ja forma part de la mateixa colla, com si fos part de nosaltres i com que som animals de costums és molt difícil desacostumar-s´hi.
Doncs jo aquests moments (perduts al no res)no els trobo a faltar. Almenys ara arriben de clar a casa.
ResponElimina