Sorprenents declaracions de Bjarne Riis.

A mi m´han sorprès les declaracions de Bjarne Riis, guanyador del Tour de France 96 referides al dopatge:

" No hi havia res de cinistre en el que feia. No era una droga que prengués amb les mans brutes o al pati del darrera. Era quelcom que feia amb normalitat al dormitori, com un diabètic que pren la seva injecció. Era un element més. Formava part de la cultura cicliste. Als anys 90 tot el mon ho sabia, inclús els periodistes. No ho vèiem com quelcom prohibit, sino com una preparació més. Si volies obtenir millors resultats i contractes no hi havia forma d´evitar-ho. Per això no tenia sensació de culpa. "
" Ningú m´obligà al dopatge. Tampoc hem vaig veure pressionat. Ho vaig fer per voluntad pròpia. Crec que ningú va obligar mai a que els corredors prenguessin aquest o aquell medicament. La possibilitat de competir contra els millors era un incentiu suficient. En aquella època es deia que tots es dopaven. ¿ Què podria canviar ?. Pensava que disputava les carreres en igualtat de condicions que els demés. Em sento orgullós de la meva vida. "
" El dopatge mai va substituir l´entrenament, el treball terriblement dur ni el sacrifici. El dopatge sol no et dona la victòria. La formació i el desig de superació segueixen essent essencials. "