CRONICA TERRA DE REMENCES 175 KM.

Aquesta vegada anava concienciat del que havia de fer. Surtir fluix i anar de menys a més. 175 km. s´han de fer a ritme de 175, però quan et passen els de 95 normalment t´hi apuntes. Així doncs ho tenia clar, a ritme lent i sobretot anar menjant i  hidratant-me.
A la sortida i fins el primer port anava amb en Narcís anar fent però amb alegria. Capsacosta el vaig fer àgil de cames i sense apretar, trobant montgrins i impulsos durant tota la pujada. Després a l´arribar a Sant Pau de Seguries comença a ploure i ploure fins a Ripoll. A la pujada de Vallfogona decideixo fer la curta, amb un dia tant gris i xop com anava, 175 km. es poden fer llargs. Així que apreto a ritme de 95. Però quan sóc a dalt i i veig que el dia s´aclareix m´entren els dubtes. La baixada fins a Olot molla, vigilant més que disfrutant. Llavors direcció Sant Esteve hem dicideixo a fer la llarga. Fins ara ho havia fet tot malament, no havia respectat el ritme, no havia menjat i no m´havia hidratat suficient. La pluja m´ha destorotat.
A la pujada de Bracons, amb vent de cara a les rectes i amb un desarrotllo massa gran ( no porto compact ) es fa durilla. Veig gent recolant i adelanto dos cadàvers sobre la bici i jo més endavant tres. La part de dalt anava clavadíssim. Però al final arribo al cim i continuo. A la baixada rampa a les dues cames que ja fins a l´arribada no hem deixaran.
Abans d´arribar a Manlleu m´atrapa en Narcís. A l´última pujada ell s´en va i jo tot xinu-xano i com puc fins a l´arribada.
Al final la victòria és l´esforç . 3 impulsos varem acabar la llarga, En Narcís ( com un campió ), en Joan i jo. Felicitar també a tots els impulsos i montgrins que varen fer la curta i que varen ser molts.