CRONICA MARATÓ BARCELONA.

A les 5 del matí sona el despertador i em llevo. Per devant una jornada il.lusionant i alhora dura. La marató de Barcelona. Arribem a lloc sobre quarts de 8, amb temps suficient per preparar-nos i sobretot per gaudir de tot, a cada instant, de tot el que ens envolta i de tot el que ens espera, que serà molt.

De seguida ens envolta l´atmosfera especial de les cites especials, un run-run que ens acompanyarà durant tota la jornada. Des de les fonts es comença a veure els primers atletes ( sí, sí, tots som atletes, del 1º a l´últim ) com es preparen i com van agafant posicions.

Nosaltres 3 acompanyats jo i el meu germà per dones i fills en farem de la marató un dia de festa. I a mesura que s´acosta l´hora de sortida ens anem ficant nerviosos. El riure està a la nostra cara, sí, però un cert neguit en forma de nervis ens acompanya.

I com aquell que no vol la cosa ens trobem a la sortida. I com que som de pagès busquem el globus de 3h.30´ i un cop localitzat, al seu costat. Però resulta que sí, és el globus de 3h.30´però no el de la llebre sino el del calaix i aquest no es mou, és només indicatiu, el de veritat està bastant endavant. I ens trobem a darrera. Gent , molta gent devant i gent, molta gent darrera. I un run-run de veus i sorolls impressionants.
I sortim.

Al principi passem els 2 primers km. a un ritme molt lent. Hi ha tanta gent que es fa quasi impossible corre ràpid. Després a l´alçada del Camp Nou ja agafem el ritme, de 5´km. Anem en Jacint i jo. En Met ja ens ha deixat i se n´ha anat. Quan passem pel km. 12 les dones i les filles ens aplaudeixen i criden. Genial. Em trobo be, fantàstic i eufòric. Continuem al mateix ritme i durant la 1ª part de la cursa la gent no deixa d´animar.  Hi ha vegades que s´ens fica la pell de gallina. Pel km. 21 passem a 1h50´ i em trobo be. Prenc el gel i el magnesi. M´he hidratat be. Però al km. 28 les cames em comencen a pesar, com si portés pedres, com si fossin de plom. EL MUR ja està aquí. Amb majúscules. I es farà gros i alt. Molt gros i molt alt. És semblant a les pàjares ciclistes però aquí si deixes de pedalar et pares. I havia una pancarta que deia " Si el muro te aparece meate en el ".  Ja té collons l´assumpte, fos com anava i em va fer riure. Les dones ens tornaren a animar a Glòries ( just quan començava a tremolar ) i a l´Arc de Triomf. El pas per la catedral i Rambla fins Colom va ser IMPRESSIONANT. Gent i gent animant. Llàstima que anava tant fos que no ho vaig poder gaudir al cent per cent. Després fins a l´arribada alguna vegada vaig caminar, ho reconeg, però pesaven tant les cames que no podia. És curiós com es varen quedar bloquejades, de quina manera el pensament volia i les cames no podien.

 L´arribada va ser emocionant, l´he fet 3 vegades i encara m´emociono com la 1ª vegada. Hi ha gent que aixeca els braços com a guanyador, d´altres s´abracen amb companys, n´hi ha que s´agenollen, em penso que ningú salta d´alegria perque no pot i jo vaig entrar bufant de lo cansat que estava.

Els 3 hem acabat com herois. En Met, en Jacint i jo. Molt cansats. Però com herois. No podíem fer estiraments perque les cames estàven tieses i quasi no ens podíem ni sentar. Per cert, que varem tenir la visita d´en Ramon Cateura, la seva dona la Roser i el petit en Martí. Quin detall.

La pancarta la portava la meva filla, l´Estel. Durant tota la marató hi havia mils de persones animant amb pancartes de tota mena, amb llençols escrits, fent fresa amb tot el que feia fresa i a més et trobaves punts d´animació amb grups amb directe, altaveus connectats a la radio ( flaixbac ) i prop de Glories un grup fent espinnig.

Faltava el petit. Si tot va be l´any que ve hi tornaré i si tot va be, entraré a l´arribada amb els 2 nens. Hi havia molta gent que ho feia. Com a de ser, una festa , LA FESTA  de l´esport.
LA MARATÓ DE BARCELONA.