La majoria dels ciclistes de carretera ens creiem superesportistes. Que si he fet 150 km., que si hem pujat tants ports de 1ª, que si hem portat una mitja de tants km./h. ... I en el fons el ciclisme és com el burro i la pestanaga., ens pugem a sobre la bici i vinga a pedalar i pedalar com aquell que és boig.
L´entrenadora de natació diu que els que venim de la bici tenim coordinació 0. Jo nedant mi trenco les banyes i cada cop ho trobo més difícil. Inclús segons quins exercicis hem són impossibles. Braços crol i cames papallona, per exemple, encara no he aconseguit fer-lo.
Aquesta reflexió ve de l´altre dia veien la meva filla l´Estel fent rítmica, de la dificultad en la coordinació del exercicics. Tirar l´aro, saltar, doblegar la cama per darrera l´esquena i agafar l´aro.

A vegades mirant altres esports te n´adones de les mancances del teu. També de les avantatges, és clar.