El dimarts 1 h. natació sense forçar per estirar musculatura. El dimecres 1 h. tècnica de crol però molt cansat. A veure si em recupero físicament i ja puc tornar a donar-me canya. De totes maneres ara ja és manteniment  fins el setembre. Només quedarà la travessa  de l´Estartit.
El 3 nacions al final si es treu el primer autocar que va arribar i que varen passar amb el xip per sobre l´alfombra queda de la seguent manera.-

arribats de manera inconscient d´una etapa èpica 200
abandonaments 330

Això demostra la duressa de la marxa. Més del 60 % d´abandonaments.

De totes maneres quasi tot està en el coco, en la mentalitat en la que afrontes les proves. Jo al Pas de la Casa vaig estar quasi 5 minuts saltant i moguent braços per evitar l´hipotèrmia i tot i que mentiria si digués que no vaig pensar en la retirada jo que em conec difícilment abandonaré una prova per la manera que tinc de pensar i d´afrontar les proves. Primer acabar i el resultat després.

Llocs on vaig pensar en la retirada.

A Canillo quan va començar a nevar.
A dalt del port de l´Envalira que estava cuit com una castanya.
A la corva de la Solana quan vaig veure l´ambulància i tot de bicis per terre.
Al Pas de la Casa quan saltava per treurem la fred.
Passat la frontera quan va començar a pedregar i s´em clavava a la cara.
Pujant el Puymoreng quan tenia els quadriceps pujats i em cagava amb el fred i amb sa puta mare.

Només aquestes vegades vaig pensar en abandonar. Però no sé perquè no ho vaig fer...
En fi, na fent...