CRÒNICA MITJA DE TERRASSA.

A les 6:30 em llevava i a les 7 passava a buscar en Jacint, després en Met i en Marc. Tots 4 cap a Terrassa a fer la mitja alguns amb més experiència que d´altres, però tots il.lusionats igual que adormits. Ja ens despertaríem. Aquestes mitges de Barna són multitudinàries comparades amb les de Girona i els que s´estrenaven estaven una mica al.lucinats amb tanta gent.
I així que surtim, més o menys per la mitad del grup. I com que em trobo be físicament intento agafar un bon ritme des del començament. Però a Terrassa això d´agafar ritme només és pels profesionals, amb tantes pujades i baixades com hi ha a mi m´és molt difícil mantenir un ritme constant i ni tant sols saber a quin ritme vaig. Passo d´anar a 4´a les baixades a 5´a les pujades. I això és la constant de tota  la mitja. Però ja que i som a còrrer s´ha dit. I ja veurem què passa.
Doncs fins al km. 17 molt be, adelantant gent tota l´estona, però a partir de llavors a petir una mica fins al final. La sorpresa és en Jacint que apareix al km. 20 i em diu hola. Que ha estat tota la cursa darrera meu. I jo sense enterar-me. Doncs molt be, anem junts fins al final i entrem junts tot i que a mi l últim km. reconeg que m´ha costat una mica.
Mitja bastant dura de recorregut. Jo personalment he acabat amb un subidón de moral, m´he trobat molt millor del que em pensava. Al final 1h.36´18´´. No és marca personal però les sensacions sóm molt positives. La propera mitja a Barna, preparant la marató del 6 de març.
Ah! i en Met 1 minut després i en Marc una mica més tard però molt be per l´entrenament que portava ( que no en portava ).