Erem pocs per culpa de ciàtiques i d´altres imprevistos però ben avinguts. En Santi, en Jacint i jo. Els 3 mosqueters de la b.t.t. I aquesta vegada en Santi sabent que no portàvem g.p.s. i que aniríem amb plano i amb l´orientació d´en Jacint i amb el record de l´última vegada que hi varem anar ( fa 4 anys ) ha fet portar un ciri per la seva dona. Un ciri pascual no fos cas que es quedés curta.
Sortíem de Sant Pere Despuig i ja d´entrada hem estat 1 h. no perduts però sí buscant el camí. Que si per la dreta, que si s´ha de travessar el riu, que si ara pugem, tornem a baixar... Sort del ciri al final em trobat el camí, amb ajuda terrenal, això sí.
Direcció a l´ermita de Santa Llúcia del Puigmal, per pista bastant tècnica i exigent. Entorn fantàstic. Després passem pel coll de l´home mort ( glup ) i direcció Sant Pau de Segúries.
Llavors agafem la via romana i vinga pedres i més pedres i es fa difícil entendre que per allà que amb b.t.t. tens dificultats per passar i poguéssin passar tartanes. Però be, això es converteix en un aprenentatge de tècnica.
I ja cap a Sant Salvador de Bianya per tornar a buscar el cotxe i acabar fent un dinar, avui tot s´ha de dir sobre 10 de 5.
Aixo de no sapiguer cap on aneu del cert ,també té el seu puntillo no???
ResponEliminaVosaltres em trobeu a faltar,però jo molt més...!!!!!
La cosa va lenta..!!!