Rampes: són contraccions musculars involuntàries, intenses i doloroses, d'aparició immediata, apareixent en esforços de gran intensitat. Pot estar afectat només un fascicle muscular, el múscul sencer o bé un grup muscular complet (per exemple, els músculs del panxell-on intervenen els bessons i el soli). Es produeixen de forma espontània i inconscient. La contracció és permanent. El múscul no es relaxa i queda contret. A diferència de la contracció voluntària del múscul, és dolorosa. En general no es tracta d'una lesió greu, però és francament molesta i quan es produeix impedeix entrenar durant diversos dies.
Causes:
Es poden produir per una disminució de electròlits (pèrdua de sal comú a través de la transpiració) o per la fatiga, després d'un esforç prolongat i repetitiu. En esportistes és freqüent la seva aparició a causa del canvi de calçat (de calçat alt a calçat esportiu) o córrer sobre terreny tou (la sortida de la batuda del peu en l'impuls de la cursa és més gran). Poden ser diürns i nocturns, on la relaxació parcial del múscul afectat provoca espasmes involuntaris.
Altres causes s'haurien a patologies concretes: varius, flebitis, peu pla, poliomielitis, ciàtiques, diabetis, algunes miopaties i variacions endocrines.
Les causes que poden provocar rampes i espasmes musculars són múltiples:
Trastorns gastrointestinals: a aquest nivell poden ser desencadenats per intoxicacions alimentàries vòmits i quadres diabètics.
Hepatitis. Al principi sol manifestar-se per febre, mal de cap i dolors musculars que poden desencadenar rampes.
Contraccions musculars tant en situacions de malaltia, artritis, i pèrdua de potassi, com en situacions fisiològiques.
Exercici ràpid sense previ escalfament o molt prolongat.
Tractament:
L'afectat s'assegués a terra i ha estirar el múscul en la direcció del seu moviment habitual. Si és al panxell, convé estirar des dels dits del peu en direcció cap al, havent de realitzar aquest procés diverses vegades. Com la zona es queda sempre adolorida, convé a continuació fer un massatge per activar la circulació i aplicar termoteràpia (calor local). Sempre convé analitzar la causa que l'ha produït per evitar que es produeixin amb freqüència.
Prevenció:
No sobreesforzarse:
respectar el període de descans necessari entre dues sessions d'entrenament.
Evitar els increments bruscos d'intensitat en exercicis que requereixin força muscular.
Escalfar adequadament abans d'entrenar.
Si es produeixen contractures cròniques, és senyal que després de patir una, no s'ha deixat un període de rehabilitació suficient. En principi no s'hauria aixecar pes en diversos dies, després de patir una contractura.
Info treta d´AQUI
m'ho apunto !!!
ResponElimina