La recompensa la trobem en l´esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa.

La recompensa la trobem en l´esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa.
La recompensa la trobem en l´esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa.

SURF SHOP L´ESTARTIT

SURF SHOP L´ESTARTIT
SURF SHOP L´ESTARTIT

divendres, 8 de març de 2013

PUJADA ALS ANGELS.

El proper diumenge 17 de març es fa la pujada als Angels. Aquesta serà l´última cursa de muntanya que faci aquest any, si tot va be. Després ja toca començar a agafar la bici  per preparar alguna marxa.

La pujada als Angels és una cursa que surt de Sant Felix a Girona i va fins al santuari dels Angels. Aquesta és la pàgina per si algú si vol apuntar

http://www.pujadaalsangelsgeieg.com/#

Són menys de 10 km. i hi ha dues curses, corrents i caminant. L´altimetria és aquesta

dimecres, 6 de març de 2013

4 FOTOS DE LA VERTICAL

4 fotos de la vertical agafades de la xarxa.

La primera corrents abans del corriol fort de pujada, amb en Paco.



corredors en una part del corriol



A la garganta que et portava fins a la carena.


dilluns, 4 de març de 2013

CRONICA VERTICAL OGASSA.

UFFF!!!!!!!

Com va dir en Paco al final

- No és vertical, és lo seguent.

Però anem per parts.


Era la primera vegada que feiem una vertical en Paco i jo, en Met ja s´havia estrenat l´any passat però com va dir més tard, res a veure amb això. La veritat és que una mica nerviós sí que estava a la sortida, 1.100 mts. de desnivell positiu en 4,5 km. era per estar-ho.

Varem quedar amb en Paco que aniríem tota la pujada junts, sembla que una prova com aquesta si la fas amb un company li perds una mica el respecte.



I es dona la sortida i comencem a pujar pel recte des de Ogassa cap al Puig Estela. Però quan dic pel recte, és recte, recte i cap amunt. El corriol sembla que el va fer l´organització ( un 10 per l´organització ) i sembla que els 1.100 mts. de desnivell no eren en 4,5 km. sino possiblement en 2 ó a molt estirar 3 km. Pujava tant, tant, que s´havia d´anar a 4 grapes agafant-te bonament on podies. Era espectacular com t´enfilaves, com de tant en tant alguna pedra queia i com t´havies d´agafar on fos i com fos perque a més a més el peu petinava amb el fang.
Brutal l´ascens pel corriol. L´única pena que tinc és no haver tirat una foto. Realment crec que no m´adonava del que pujava pel fet d´anar tapat per la vegetació.
Llavors els arbrers es netejaven i arribaves a una garganta que et duia fins a dalt. A veure, si el corriol era vertical  aquest tall era lo seguent a vertical. I sense vegetació veies com s´enfilava i com s´enfilava més i més.
Reconec que allà una mica de cangelo sí que vaig tenir. Por no seria la paraula però sí respecte. Una petinada i no sé com t´haguessis parat. 
Al corriol les pulsacions m´anaven molt altes per l´esforç però aquí ja no era l´esforç, era més aviat tot plegat, estar allà ja no competint sinó disfrutant de l´entorn, sentint el moment, l´alçada, l´adrenalina, una sensació d´eufòria, a més a més compartida amb en Paco, que el veia patint però alhora gaudint, aquest tall final el tinc molt present, i possiblement serà un dels moments competint que més  recordaré ....

A dalt de la garganta i havia un grup de gent que t´animava. S´agraeix.

Llavors per la carena fins al Puig Estela el varem fer mig caminant mig corrent, doncs en Paco anava bastant al límit i una mica tocat.

En Met va arribar més tard i com que sortia d´una grip anava mig grogui.

Aquesta és l´arribada d´en Met , tot un campió.


Llavors un cop a dalt 4 fotos



I la baixada la varem fer de passeig tot gaudint del paisatge, que és espectacular.



Una prova única, molt exigent i sobretot especial.