LA 1ª MITJA MARATÓ.

LA 1ª MITJA MARATÓ.




2003. 36 anys. Ex fumador de 2 paquets i ex gran bebedor de wiski. Nula experiència en curses de fons o mig fons., només algun tast en duatlons. Un company gran cicliste llavors passat a les mitges maratons que m´en parla i m´obre la curiositat. En Josep de Sabadell.

Ja ho tinc decidit, la mitja marató de Vilanova.

El per què . Ni idea.

L´entrenament. Molt, molt escàs. Molta bici de carretera però pocs kilòmetres correns .

Prespectives. Molt grans, m´havia de menjar el mon. Encara no sé per què. Recordo que mai ho havia vist com alguna cosa massa gran ni com una empresa difícil . Sorprenent.

Un cop allà nervis i molts de nervis i una mica d´angòixa.

Km 0. Estava nerviós per sortir, tenia pressa. Volia sortir i fer un bon resultat.

Km. 2. Havia esprintat els 2 primers kilòmetres. Anava amb el grup dels de devant.

Km. 5. Els esbufegs se sentien a l´Estartit.

Km. 10 Em vaig proposar no parar. La nicotina em cremava.

Km. 15. Tenia els isquio i els vassons a les urelles. Quines rampes!. Em paro per estirar. Per descansar i intentar recuperar les pulsacions.

Em vaig proposar acabar com fos.

Km. 20. Arribo. L´orgull per terra. Vaig sortir per fer un gran resultat i tenia problemes per acabar.

El més curiós de tot és com siguent la meva 1ª mitja marató vaig despreciar tant la distància. Curiós.

Al final 1h 45´28´´.

No he parat des de llavors. Segueixo igual, fent les mateixes bestieses. Em desfondo al principi o calculo malament les forces i em costa acabar. Però m´és igual, jo m´ho passo be. I d´això es tracta.

Ara ja en porto 14 de mitges maratons i també moltes d´altres proves. I el més important és no perdre l´esperit de corredor popular.

Corre per divertimento.